Lluita esperançadora

“La primera i l’última reflexió: no té preu”

Estem a punt de sortir de casa. Són les 7 de la tarda i, com és habitual, anirem al passeig marítim per aprofitar el bon dia que encara queda, veure el mar i que el Leo s‘adormi una miqueta abans de sopar. Avui mateix, fa 7 mesos que va néixer i està entusiasmat amb la idea de sortir de casa, tot i que durarà despert 5 minuts. Em vibra el mòbil i veig el correu electrònic de la Imma convidant-nos a reflexionar sobre la “Nostra Experiència”. Aprofitarem el passeig per fer-la.

Fem un cop d’ull al cotxet i ens el mirem. Ens mira. Somriem. Ens somriu. Li fem ganyotes. Riu. Sense voler-ho acabem de fer la primera i l’última reflexió: no té preu. Aquí podríem entretenir-nos en tots i cadascun del grans moments que hem viscut, estem vivint i viurem (quan vam sentir el seu primer cop de peu, el primer plor, la primera nit sense dormir, quan ens reconeix i ens somriu, quan camini, caigui, parli …) però suposo que tot això us ajuda molt poc. Qui està disposat a intentar-ho sap perfectament que un cop ho aconsegueixi haurà valgut la pena qualsevol llàgrima. La incertesa sobre si aquestes llàgrimes invertides tindran recompensa és el que realment ens angoixa.

Aquí va la nostra petita història. Després de bastants mesos d’intents per la via natural vam decidir verificar que la maquinària estava a punt. No ho estava del tot. Quan ens van comunicar que les probabilitats eren molt baixes i que devíem demanar ajuda a la reproducció assistida vam rebre el primer cop de la futura lluita que ens esperava.

 Ens va agafar desprevinguts i va fer mal per inesperat. Un cop refets vam decidir que el tema no quedaria aquí. Sols no podíem, però sol·licitaríem ajuda a Embriogyn. Començava la batalla. Aquesta va durar un any, passant per punxades, proves, puncions, implantacions, tests negatius, plors, ànims, esperances, cirurgia, ganes … Va ser un 2011 dur, però, els reis mags finalment ens van portar el que havíem demanat a la carta i aquest any ja han tingut un nou client. Havíem guanyat.

Si tinguéssim la certesa de l’èxit el cost seria molt assumible però, el preu de debò, el que ens fa patir, és no saber.

I això és innegociable: haureu de lluitar. Però no estareu sols, tindreu ajuda. Embriogyn, la família i els amics (cadascun en el seu terreny) us ajudaran molt i la gent que hem passat pel mateix podem posar el nostre granet de sorra explicant l’experiència. Suposo que serveix (com a mínim) per saber que us entenem.

Així doncs, només us podem dir una cosa, alguns necessitareu més i a d’altres us costarà menys, però el més probable és que ho aconseguiu, així que: ànims i força, que sabem que sabeu que valdrà la pena.