La nostra ha estat una història d’assaig – error

“Sense la medicina no ens n’hauríem sortit mai”

Vàrem començar a intentar tenir un fill l’any 2007 i, després dels tres primers avortaments, el darrer, quan ja estava de deu setmanes, ens van recomanar començar a fer-nos proves i pensar en cercar ajuda professional.

En el nostre cas, l’entorn familiar ens va donar pistes d’un dels possibles problemes que podia provocar els avortaments i això ens va adreçar a un ginecòleg -expert en fertilitat- que ens va començar a assessorar sobre com reconduir els nostres problemes. Inicialment, ens recomanaven continuar intentant-ho de manera natural, però després del sisè avortament, sense passar del primer trimestre, va ser quan definitivament vam decidir, assessorats per aquest metge, iniciar la fecundació in vitro amb Embriogyn. Mentrestant, havíem continuat fent-nos proves tots dos amb l’objectiu de descobrir quines eren les causes dels avortaments.

 

Som persones molt racionals i sempre hem tingut molta esperança en què la ciència ens ajudaria a trobar els problemes i a resoldre’ls.

 

L’arribada a Embriogyn va significar noves proves i possibles línies de treball per a detectar el problema principal. Per sort, en el nostre cas, també vam comptar amb el suport d’una amiga biòloga que ens va donar accés a un estudi que s’estava realitzant a la Universitat Autònoma de Barcelona i que gràcies a la col·laboració que va realitzar amb Embriogyn ens va permetre conèixer la que podria ser la causa principal dels nostres problemes de fertilitat.

Per desgràcia ho vam descobrir poc després de realitzar la primera FIV i, per tant, aquesta no va funcionar. Vam seguir els consells sobre medicació que ens van donar i en la següent vam aconseguir un embaràs gemelar normal, que evolucionava bé, però la mala sort va fer que a la setmana setze es produís un trencament de bossa d’un dels dos bessons i els vam perdre a la setmana dinou. Vam fer consultes mèdiques, vam necessitar assistència psicològica per poder passar el dol, però això no ens va tirar enrere perquè semblava que havíem trobat la solució al nostre problema mèdic i ho vam tornar a intentar, amb alguns problemes inicials, però de moment amb èxit.

Els nostres processos han estat generalment molt discrets. Hem preferit portar-ho en parella i compartir-ho amb molt poca gent, la gent més propera i que al llarg del procés ens ha anant fent costat. És cert que en tot aquest temps també deixes gent pel camí perquè no et sents prou acompanyat, però també hem fet lligams molt forts.

Hem parlat amb algunes parelles que han passat pel mateix procés, veure que els resultats en la majoria de casos acaben amb èxit dóna esperances, i també nosaltres hem assessorat parelles que iniciaven els tractaments. Sempre és millor saber tot el que comporta físicament i psicològicament abans de començar. També cal dir que a Embriogyn sempre hem estat molt ben informats.

 

El suport mutu ha estat molt important. Hi ha moments molt durs però si ho tens clar sempre n’hi ha un que acaba donant les forces suficients a l’altre per continuar.

 

De vegades, ens ha fet por que la gent ens jutgés per haver-ho intentat tantes vegades, que pensessin que ens havíem obsedit amb el tema, però, en el nostre cas, el fet d’anar descobrint problemes en el trajecte és el que ens ha portat a nous intents.

Per nosaltres la reproducció assistida i tenir un bo i honrat equip mèdic al costat que ens ha explicat en cada moment les nostres possibilitats amb realisme sense crear falses expectatives i que ens ha escoltat, ha estat fonamental. Sense la medicina no ens n’hauríem sortit mai.