Il·lusions fetes realitat

“Ni en els nostres millors somnis ho hauríem pogut desitjar millor.”

L’aventura de VOLER ser pares, malauradament, a algunes persones no ens resulta gens fàcil…Tothom que ha experimentat aquesta sensació sap de què estic parlant. És curiós que el que per uns resulta una cosa NATURAL, per altres és un camí ple de desil·lusions, desenganys, patiment, solitud i no vull recordar quantes coses més…

Saber reconèixer on és el límit…entendre si t’estaràs equivocant a on o de quina manera, ON ÉS L’ERROR, és tan complicat i si barregen tants sentiments i emocions que encara que no vulguis és fàcil entrar en una espiral difícil de saber manejar.

La nostra història suposo que no és diferent a la de moltes altres parelles que busquen a mida que passa el temps (més desesperadament) assolir el seu objectiu de ser… PARES.

Mirant enrere i sent sincers, ja des del nostre inici suposo que en contra teníem alguns factors prou importants com ara: l’edat avançada, per haver-nos relaxat en excés, la ignorància i la inexperiència absolutes per la manca d’informació en relació amb tot el món de la infertilitat i, encara més, amb el de la reproducció assistida, afegint més endavant l’estrès generat pels múltiples intents fallits i el del rellotge biològic que moltes vegades no ens deixava relaxar quan més ho necessitàvem.

Compaginar tot això amb les nostres històries personals de la vida diària (ja de per sí prou feixugues), sovint no és una tasca fàcil de poder suportar en determinats moments.

Sense comptar amb allò que totes les parelles infèrtils sabem més bé que ningú i és que el nostre entorn està farcit de parelles FÈRTILS al 100% que s’encarreguen de recordar-te, en tot moment, tot allò que tu no pots aconseguir. I que acaben d’arrodonir, la ja de per sí, prou crua realitat.

Així doncs, després d’un dilatat bagatge de 8 anys en el que vam quedar-nos embarassats en diverses ocasions, tant per mitjans artificials (FIV-ICSI) com per mitjans naturals. Pèrdua rere pèrdua amb els conseqüents dols i desil·lusions, repetitius i angoixants…Després de fer-nos proves i més proves, sempre amb resultat positiu. Amb el diagnòstic, en tot cas, d’INFERTILITAT D’ORÍGEN DESCONEGUT, que ho inclou tot i no diu res.

Després de dipositar la nostra confiança i els nostres diners en centres, que ara podem qualificar de no apropiats. Després d’investigar i poder posar nom al nostre problema més evident que eren ELS AVORTAMENTS DE REPETICIÓ. Tot seguit del nostre últim avortament, gairebé derrotats…amb les esperances pel terra i el tic tac del rellotge recordant-nos que el temps inexorablement ratllava el seu límit, vam decidir apostar, una vegada més, per assolir el nostre objectiu. Allò que se’n diu cremar l’últim cartutx.

Teníem claríssim que volíem optar per l’ovodonació. De fet, els índex d’èxit d’aquesta tècnica ens van encoratjar sobradament. Llavors de manera fortuïta vam anar a parar a la clínica Embriogyn.

És cert, que quan es porta un llarg historial a les espatlles és més difícil tornar a refiar-se novament d’unes persones que al cap i a la fi no coneixes de res. La cosa es complica una mica més. No obstant això, vam posar-nos en mans de l’equip mèdic.

Tot va ser ràpid i eficient…sense fissures. En realitat, el que més ens va sorprendre va ser, a banda de la qualitat humana, la professionalitat i el rigor de tot l’equip. La qual cosa ens va facilitar moltíssim els dubtes que sorgeixen cada vegada que inicies un nou tractament.

La coordinació va ser en tot moment admirable…només podem tenir paraules d’agraïment i elogi pels dos doctors (C. Vives i P.Feliu ), que ens van atendre conjuntament i per la biòloga (I. Saumell), que van ser decisius a cada pas. També pel personal de suport, per la seva atenció i cordialitat.

Amb 44 anys vam quedar-nos novament embarassats, en el primer intent i per partida doble (és a dir de bessons). L’embaràs va ser fantàstic …va arribar a terme. I amb 45 anys vam donar a llum dos bebès preciosos. Ni en els nostres millors somnis ho hauríem pogut desitjar millor.

…I vés per on! Ara formem part de les estadístiques que tantes vegades havíem llegit (i, que finalment, podem donar fe que són certes).

Amb els ulls tancats tornaríem a repetir l’experiència…en el mateix CENTRE i amb els mateixos PROFESSIONALS.