Congelar òvuls per preservar la fertilitat: una opció de futur, no una garantia
La vitrificació d’òvuls permet preservar ovòcits en un moment determinat de la vida reproductiva per intentar utilitzar-los en el futur. No garanteix poder ser mare, però pot mantenir oberta una opció reproductiva, especialment quan els òvuls es congelen a una edat favorable.
A Espanya, la preservació de la fertilitat està augmentant: l’any 2023 es van vitrificar 65.805 ovòcits amb aquesta finalitat, un 13% més que l’any anterior, segons el Registro Nacional de Actividad de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF).
Aquesta conversa ha guanyat visibilitat arran del debat sobre la congelació d’òvuls en esportistes d’alt rendiment. Però la preservació de la fertilitat va molt més enllà de l’esport: pot interessar a dones que encara no volen ser mares, que no tenen parella, que estan estudiant, emprenent, desenvolupant la seva carrera professional o que simplement volen conèixer millor les seves opcions reproductives.
La preservació de la fertilitat és una opció, no una obligació. La decisió ha de partir sempre d’una informació rigorosa, realista i personalitzada.
Què és la vitrificació d’òvuls?
La vitrificació d’ovòcits, coneguda habitualment com a congelació d’òvuls, és una tècnica de reproducció assistida que permet obtenir ovòcits després d’una estimulació ovàrica i conservar-los criopreservats per intentar utilitzar-los en el futur.
El procés inclou habitualment una valoració reproductiva inicial, estimulació ovàrica amb medicació hormonal, controls ecogràfics, punció ovàrica per obtenir els ovòcits i vitrificació dels ovòcits madurs al laboratori.
Les guies ESHRE consideren la criopreservació d’ovòcits una opció establerta de preservació de la fertilitat i recomanen que la indicació i l’assessorament siguin individualitzats.
Congelar òvuls és congelar el rellotge biològic?
No. Congelar òvuls no atura l’envelliment reproductiu de la dona. El que es conserva són els ovòcits obtinguts en aquell moment.
Per això, el potencial reproductiu futur d’aquests ovòcits està fortament relacionat amb l’edat que tenia la dona quan es van obtenir i vitrificar.
Dit d’una manera senzilla: el temps passa per a la dona, però els ovòcits queden preservats amb les característiques que tenien quan es van obtenir.
A quina edat és millor congelar òvuls?
No existeix una única edat correcta per a totes les dones.
El que sí sabem és que la fertilitat femenina disminueix progressivament amb l’edat i que l’edat en el moment de la vitrificació és un dels factors que més condicionen els resultats futurs.
Això no significa que totes les dones joves hagin de congelar òvuls. Significa que, si una dona està valorant aquesta opció, convé informar-se abans que la disminució de la fertilitat sigui marcada.
La decisió s’ha d’individualitzar tenint en compte l’edat, la reserva ovàrica, els antecedents personals i familiars i el projecte reproductiu.
Quants òvuls s’han de congelar?
No hi ha un nombre d’ovòcits que garanteixi tenir un fill.
El nombre necessari depèn especialment de l’edat en què s’obtenen, la reserva ovàrica, la resposta a l’estimulació i el projecte reproductiu de la dona.
No tots els ovòcits vitrificats sobreviuran necessàriament a la desvitrificació. Dels que sobreviuen, no tots fecundaran, i no tots els embrions resultants arribaran a tenir capacitat d’implantació.
Per això, el nombre d’ovòcits s’ha d’interpretar sempre juntament amb l’edat de la dona. En algunes dones una sola estimulació pot ser suficient; en altres, pot tenir sentit valorar més d’un cicle.
Quantes dones utilitzen després els seus òvuls?
Preservar no significa que obligatòriament s’hagin d’utilitzar.
Un estudi espanyol recent sobre 1.859 dones que havien fet preservació electiva entre 2012 i 2024 va observar que un 18,8% havia tornat per utilitzar els seus ovòcits. Quan només s’analitzaven dones amb més temps de seguiment, la taxa augmentava fins al 30,2%.
Entre les dones que van tornar, el temps mitjà de criopreservació va ser de 41,5 mesos, aproximadament 3,5 anys.
Això ens recorda que preservar significa mantenir disponible una possibilitat, no comprometre’s a utilitzar-la.
La nostra experiència a Embriogyn
Les dades pròpies d’Embriogyn complementen l’evidència publicada i ens permeten explicar què passa en la pràctica clínica al nostre centre de reproducció assistida a Tarragona.
6%
de les estimulacions ovàriques per a FIV tenen com a objectiu preservar la fertilitat
8%
de les dones que han vitrificat ovòcits han tornat per utilitzar-los
36 mesos
temps mitjà entre vitrificació i utilització entre les dones que han tornat
56%
de les dones que han tornat han aconseguit almenys un nen o nena a casa
Actualment, un 6% de les estimulacions ovàriques per a FIV que fem a Embriogyn tenen com a objectiu preservar la fertilitat.
De les dones que han vitrificat ovòcits a Embriogyn, actualment un 8% ha tornat posteriorment per utilitzar-los. Aquesta xifra s’ha d’interpretar tenint en compte el temps de seguiment: moltes dones continuen mantenint els seus ovòcits criopreservats.
Entre les dones que han tornat a Embriogyn, el temps mitjà entre la vitrificació i la utilització ha estat de 36 mesos. És una dada coherent amb la sèrie espanyola recent, en què el temps mitjà va ser de 41,5 mesos.
Entre les dones que han tornat a Embriogyn per utilitzar els seus ovòcits vitrificats, el 56% ha aconseguit almenys un nen o nena a casa.
Aquesta dada no significa que qualsevol dona que congeli òvuls tingui un 56% de probabilitats de tenir un fill. El denominador són exclusivament les dones que han tornat per utilitzar els seus ovòcits.
Dades pròpies d’Embriogyn, actualitzades a setembre de 2026. Els resultats d’una cohort no permeten predir el resultat individual. El pronòstic depèn especialment de l’edat en el moment de la vitrificació, del nombre d’ovòcits preservats i de les circumstàncies reproductives de cada pacient.
Quins resultats es poden obtenir amb ovòcits vitrificats?
En la sèrie espanyola de 1.859 dones, la supervivència dels ovòcits després de la desvitrificació va ser del 82% i la fecundació del 73,9%. Entre les dones que van arribar almenys a una transferència embrionària, la taxa acumulada de nascut viu va ser del 52,5%.
Aquesta última dada no és la probabilitat que té qualsevol dona que congeli òvuls de tenir un fill. Correspon només al subgrup de dones que posteriorment van tornar, van utilitzar els seus ovòcits i van arribar a transferència.
A Embriogyn considerem essencial explicar sempre el denominador de qualsevol taxa d’èxit. Sense aquest context, una xifra pot ser fàcilment malinterpretada.
Qui es pot plantejar preservar la fertilitat?
No existeix un únic perfil. Pot valorar-ho una dona que avui no té parella, encara no vol ser mare, està estudiant, desenvolupant una carrera professional, emprenent, practica esport d’alt rendiment, vol disposar de més temps abans de decidir o té una situació mèdica que pot comprometre la fertilitat.
Cap d’aquestes circumstàncies significa necessàriament que hagi de congelar els seus òvuls.
La pregunta correcta és: té sentit aquesta opció per a aquesta dona, en aquest moment i amb aquest pronòstic? Això només es pot respondre amb una valoració individualitzada.
Preservar la fertilitat és medicina preventiva?
Podem parlar de prevenció en salut reproductiva, però amb un matís important: la vitrificació no és una mesura preventiva que totes les dones necessitin.
La prevenció comença abans: informar-se a temps, entendre com evoluciona la fertilitat amb l’edat i conèixer les opcions abans que algunes es redueixin.
La decisió posterior pot ser preservar o pot ser no fer-ho. Ambdues decisions poden ser correctes si parteixen d’una informació realista i personalitzada.
La congelació d’òvuls garanteix poder ser mare?
No. La vitrificació permet mantenir una opció reproductiva, però no garanteix ni un embaràs ni un naixement.
El resultat dependrà de diversos passos: supervivència dels ovòcits després de la desvitrificació, fecundació, desenvolupament embrionari, transferència, implantació i evolució de l’embaràs.
Per això, una bona preservació de fertilitat no consisteix només a congelar òvuls. Consisteix també a explicar bé què pot aportar aquesta tècnica i què no pot garantir.
Informació, planificació i llibertat per decidir
El debat actual sobre esportistes d’alt rendiment ha ajudat a donar visibilitat a la preservació de la fertilitat. Però aquesta conversa afecta moltes més dones.
El projecte personal, professional i familiar d’una dona i el seu temps biològic no sempre avancen al mateix ritme.
La medicina reproductiva pot oferir eines. Però oferir una eina no significa crear una necessitat.
A Embriogyn entenem la preservació de la fertilitat així: informació rigorosa + valoració individual + expectatives realistes + llibertat de decisió.
Perquè conèixer les opcions ens permet decidir amb més informació, més consciència i més llibertat.
Preguntes freqüents sobre congelació d’òvuls
No existeix una edat única. En general, el potencial reproductiu dels ovòcits és més favorable com menor és l’edat en què s’obtenen. La decisió s’ha d’individualitzar segons edat, reserva ovàrica i projecte reproductiu.
No. Manté una opció reproductiva, però no garanteix ni embaràs ni naixement.
No existeix un nombre que garanteixi un fill. El nombre d’ovòcits s’ha d’interpretar especialment en funció de l’edat.
Els ovòcits poden mantenir-se criopreservats durant anys. El temps d’emmagatzematge no equival a l’envelliment que experimentarien dins de l’ovari.
No. La vitrificació manté una opció disponible, però moltes dones poden no arribar a necessitar-los.
Actualment, un 8% de les dones que han vitrificat ovòcits a Embriogyn ha tornat per utilitzar-los.
Entre les dones que han tornat a Embriogyn, la mitjana és de 36 mesos.
Entre les dones que han tornat a utilitzar els seus ovòcits, el 56% ha aconseguit almenys un nen o nena a casa. Aquesta dada correspon a aquest grup concret i no representa la probabilitat individual d’èxit de qualsevol dona que preservi ovòcits.
Teniu dubtes perquè l’embaràs no arriba?
Reserveu una primera visita especialitzada gratuïta a Embriogyn, a Tarragona,
i valoreu el vostre cas amb un equip que us escolta i us orienta des del primer moment.
El diagnòstic no va ser cap drama. Anàvem molt conscienciats que necessitaríem ajuda i ara sabíem exactament què passava. Havíem de fer una fecundació invitro. Psicològicament, el camí va ser menys costerut gràcies a un fòrum a internet on podia explicar el meu dia a dia, llegir altres experiències i trobar el suport d’altres persones que es trobaven en la mateixa situació. Érem unes quantes dones amb un somni compartit. Encara avui mantenim el contacte i totes som mares.